3

Sepia officinalis (Linnaeus, 1758)

Temporada

Talla mínima de captura

Art de pesca

Nom comú:

sèpia, sípia (CA) / sepia común, choco, jibia (ES) / seiche commune (FR) / seppia comune (IT) / common cuttlefish (EN)  

Característiques principals:

mol·lusc cefalòpode amb cos robust, ovalat i aplanat, amb aletes que recorren al llarg de tot el mantell. Posseeix 8 braços i 2 tentacles (decàpode) unes 3 vegades més llargs i equipats amb ventoses que utilitza per caçar i reproduir-se. Posseeix una petxina totalment interna (os de sípia o sepión) i, entre les seves característiques, s'ha d'incloure la borsa de tinta (líquid negre que s'utilitza amb finalitats defensives enfosquint l'aigua) i la seva notable capacitat de mimetitzar-se. La coloració és molt variable: dorsalment, des d'un marró grisenc molt pàl·lid a un marró més fosc jaspiat; la zona ventral és blanquinosa.

Distribució:

comú a tota la Mediterrània, on es troben també altres 2 espècies (Sepia elegans i Sepia orbignyana); a l'Atlàntic oriental, des d'Escandinàvia fins al Marroc.

Hàbitat:

espècie nerítica d'aigües poc profundes, fins als 100 m de profunditat.

Ecologia:

espècie demersal, viu sobre fons sorrencs i fangosos o coberts per praderies de Posidonia. És un depredador actiu que s'alimenta principalment de crancs i peixos petits.

Longitud màxima:

49 cm (longitud del mantell), comuna entre 15 i 25 cm.

Reproducció:

durant tot l'any, sobretot de febrer a octubre.

Qualitat alimentària:

la seva carn té més o menys les mateixes característiques nutricionals del que es diu el peix magre: és molt rica en vitamines (especialment A, B1 i D) i també posseeix un alt contingut de fòsfor, calci, potassi i proteïnes. El seu elevat percentatge de fibres fa que la carn dels individus més grans pugui resultar una mica difícil de mastegar, però, és altament digerible.

Llista Vermella UICN:

preocupació menor (LC) (The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3).