3

Pagrus pagrus (Linnaeus, 1758)

Temporada

Talla mínima de captura

Art de pesca

Nom comú:

pagre (CA) / pargo (ES) / pagre commun (FR) / pagro (IT) / red porgy (EN) 

Característiques principals:

peix de cos ovalat i bastant alt amb musell curt i arrodonit. La boca té llavis gruixuts i gran dents caniniformes. L'aleta dorsal i les pectorals són molt llargues i de color rosaci, amb una petita taca fosca a la base d'aquestes últimes. Pot resultar semblant al besuc (Pagellus bogavareo), però té una coloració rosada més o menys uniforme amb reflexos platejats i no posseeix una taca negra a l'origen de la línia lateral.

Distribució:

present en tot el Mar Mediterrani però no en el Mar Negre. A l'Atlàntic occidental, des dels Estats Units fins a l'Argentina, incloent el Golf de Mèxic, però no l'est del mar Carib. A l'Atlàntic oriental, des del Canal Anglès a les costes del Sàhara Occidental, incloent Madeira i les Illes Canàries.

Hàbitat:

espècie demersal, viu en aigües costaneres sobre fons rocosos i sorrencs entre els 20 i 40 m de profunditat, encara que pot arribar als 250 m.

Ecologia:

espècie solitària, encara que els joves poden formar petits grups sobre praderies de fanerògames. S'alimenta de peixos, crustacis i mol·luscs.

Longitud màxima:

82 cm, comuna de 20 a 60 cm.

Reproducció:

entre abril i juny.

Qualitat alimentària:

peix blanc, la seva carn té un deliciós sabor. És rica en vitamines del grup B i minerals essencials, com fòsfor, calci o ferro. El seu consum és ideal per a la dieta de joves en edat de creixement. S'aconsella preparar al forn, cuinant la peça sencera.

Llista Vermella UICN:

preocupació menor (LC) (The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3).