2

Micromesistius poutassou (Risso, 1826)

Temporada

Talla mínima de captura

Art de pesca

Receptes

Nom comú:

maire, mare de lluç (CA) / bacaladilla (ES) / merlan bleu (FR) / melú, potassolo (IT) / blue whiting (EN)

Característiques principals:

cos prim i allargat, boca gran, amb la mandíbula inferior lleugerament prominent i sense barbilló. Ulls grans i rodons. De les tres aletes dorsals, la tercera és la més llarga. La coloració és grisa marró o gris blavosa al dors, platejada als costats, amb una punt negre més o menys evident a la base de les aletes pectorals.

Distribució:

en tot el Mediterrani occidental (rara o absent en l'oriental); a l'Atlántic oriental es troba des del Mar de Barents, Islàndia i Groenlàndia al Marroc meridional.

Hàbitat:

espècie mesopelàgica, viu en profunditats entre 100 i 900 m, en els fons sorrencs i fangosos de la plataforma continental i del talús.

Ecologia:

peix gregari, forma grans bancs sobretot a l'estiu. Durant el dia viu prop del fons mentre que a la nit puja cap a aigües més superficials per alimentar-se de petits crustacis i, rarament, de peixos petits.

Longitud màxima:

50 cm, comuna de 15 a 30 cm.

Reproducció:

a l'hivern i principi de primavera.

Qualitat alimentària:

peix blanc baix en greix, posseeix una carn fràgil, per això és important manipular-lo i cuinar-lo amb cura. Destaca per ser una bona font de proteïnes d'alt valor biològic i diferents vitamines, en particular les que pertanyen al grup B. També posseeix diferents minerals entre els quals es troben el iode, mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide que regula nombroses funcions metabòliques.

Llista Vermella UICN:

espècie no avaluada (NE) (The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3).