2

Sphyraena sphyraena (Linnaeus, 1758)

Temporada

Talla mínima de captura

Art de pesca

Nom comú:

espet (CA) / espetón (ES) / bécune européenne (FR) / barracuda (IT) / European barracuda (EN)

Característiques principals:

cos fusiforme, allargat i lleugerament comprimit. Posseeix una boca gran amb la mandíbula inferior més prominent i dents fortes i afilades al final d'un cap petit i punxegut. La coloració és verda marronosa, gris verdosa o groguenca amb una vintena de bandes transversals més fosques en la meitat superior del cos, a dalt de la línia lateral ben visible.

Distribució:

comú a tota la Mediterrània (fins i tot el mar Negre); a l'Atlàntic oriental, des de les Illes Britàniques al Senegal, incloent les Illes Canàries i Açores; a l'Atlàntic occidental, des de Bermuda fins al Brasil.

Hàbitat:

espècie pelàgica fins a 100 m de profunditat.

Ecologia:

viu sobre fons sorrencs i rocosos de la zona costanera, els juvenils solen nedar en grans bancs, mentre que els adults viuen solitaris. És un depredador molt voraç i s'alimenta de peixos, crustacis i calamars.

Longitud màxima:

165 cm, comuna de 30 a 60 cm.

Reproducció:

a finals de primavera i a l’estiu.

Qualitat alimentària:

peix blanc, té la carn tendra, saborosa i de bona qualitat; no té gaires espines, i les que hi ha són grans i fàcils de localitzar. Espècie sense gran interès en els nostres mercats, on apareix amb una freqüència raonable, es ven fresc, fumat i enllaunat en oli.

Llista Vermella UICN:

espècie no avaluada (NE) (The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3).