32

Trachinotus ovatus (Linnaeus, 1758)

Temporada

Talla mínima de captura

Art de pesca

Nom comú:

palometa, sorell de penya (CA) / palometa, pámpano blanco (ES) / palomine (FR) / leccia stella (IT) / pompano (EN)

Característiques principals:

cos fusiforme, allargat i lleugerament comprimit. Posseeix un musell arrodonit, boca lleugerament obliqua i escates molt petites i cicloides (llises). Disposa d'una línia daurada prima que corre, longitudinalment, del morro fins a la cua, de la qual ve el seu nom. La coloració varia amb l'edat: els joves tenen 5 o 6 bandes verticals fosques; els adults tenen una coloració blava verdosa al dors, flancs platejats i ventre blanquinós.

Distribució:

comú a tota la Mediterrània excepte el Mar Negre; a l'Atlàntic oriental, des de les illes Britàniques, on és rara, fins al Marroc. Es tracta amb molta probabilitat d'una espècie cosmopolita circumglobal, present des de Nova Escòcia al Brasil, Sud-àfrica, Japó, Austràlia i Hawaii.

Hàbitat:

espècie pelàgica i demersal fins als 360 m, generalment entre 20 i 70 m de profunditat

Ecologia:

sol viure en alta mar i aigües més profundes durant l'hivern mentre que s'apropa a la costa i aigües més superficials a la primavera i estiu, quan es reprodueix. Els individus joves poden formar bancs mentre que els adults són solitaris. S'alimenta d'invertebrats (crustacis i cefalòpodes) i peixos petits.

Longitud màxima:

190 cm, comuna de 30 a 50 cm.

Reproducció:

des de finals de maig a finals de juny.

Qualitat alimentària:

peix blanc; la seva carn és molt apreciada encara que no freqüent en els mercats. És rica en omega-3 així com en vitamina A i D i té una alta quantitat de fòsfor i potassi. A causa de la seva digeribilitat es pot consumir sense problemes per persones de totes les edats i també per aquells que pateixen de trastorns gàstrics freqüents i importants.

Llista Vermella UICN:

espècie no avaluada (NE) (The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3).