Phycis blennoides (Brünnich, 1768)
Nom comú:
bròtola, mòllera pigada, bròtola de fang (CA) / brótola de fango (ES) / phycis de fond (FR) / musdea (IT) / greater forkbeard (EN)
Característiques principals:
cos allargat, cap gran i ulls grans i rodons. La boca és relativament gran, amb una mandíbula superior prominent i la presència d'un barbilló sota la inferior. La seva coloració varia des de gris (juvenils) a gris rosat (adults), més clar en els costats i el ventre; aletes imparells amb marge negrós i la possible presència d'un punt negre al centre de la segona dorsal.
Distribució:
en tot el Mediterrani Occidental (rara o absent en l'Oriental) i l'Atlàntic oriental, des de Noruega fins al Marroc.
Hàbitat:
espècie bentònica o demersal, viu en els fons sorrencs o fangosos des dels 60 als 1200 m de profunditat.
Ecologia:
els juvenils viuen més a prop del litorals i es troben a la plataforma continental, mentre que els adults migren al llarg del pendent. S'alimenta principalment de petits crustacis i, rarament, de peixos.
Longitud màxima:
80 cm, comuna de 20 a 40 cm.
Reproducció:
de gener a maig.
Qualitat alimentària:
peix blanc baix en greix; la seva carn és tova i delicada però bona, amb un sabor semblant al del lluç.
Llista Vermella UICN:
espècie no avaluada (NE) (The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3).