2

Sarda sarda (Bloch, 1793)

Temporada

Talla mínima de captura

Art de pesca

Receptes

Nom comú:

bonítol, bonítol del Sud (CA) / bonito, bonito del Sur (ES) / bonite à dos rayé (FR) / palamita (IT) / Atlantic bonito (EN)

Característiques principals:

peix blau amb cos fusiforme, color blau verdós amb 5-11 ratlles negres lleugerament obliqües al llom superior. La part inferior dels costats i el ventre són platejats.

Distribució:

Mar Mediterrani inclòs el Mar Negre; en les aigües temperades i tropicals de l'Oceà Atlàntic oriental i occidental.

Hàbitat:

epipelàgic, fins als 200 m de profunditat.

Ecologia:

espècie gregària o migrant, forma sovint grans bancs prop de la superfície d'aigües litorals. S'alimenta de petits crustacis, peixos petits i cefalòpodes.

Longitud màxima:

90 cm, comuna de 25 a 65 cm.

Reproducció:

de maig a juliol.

Qualitat alimentària:

es pot considerar un veritable tresor de propietats nutricionals: posseeix qualitats organolèptiques similars a les de la tonyina, però la seva carn potser és més saborosa i és rica en minerals com el fòsfor, calci, sodi i potassi. També és una excel·lent font de proteïnes i vitamina A i Omega-3 útils per a protegir el cor i les artèries, especialment en els casos d'alts valors de colesterol. Es presta a una gran varietat de preparacions, sobretot al forn.

Llista Vermella UICN:

preocupació menor (LC) (The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3).